Trajectòria artística

Format acadèmicament al Conservatori del Liceu i jazz al Taller de Músics de Barcelona, després d'haver col·laborat com interpret amb diversos músics, a l'any 1996 fou intèrpret a la formació musical en les representacions de la versió de Joan Lluís Bozzo de la obra El retaule del flautista. [1] A l'any següent, col·laborarà amb Dagoll Dagom com músic a l'obra Els pirates.[2]

El primer disc d'Eduard Iniesta fou Quatre de cors publicat l'any 1999, amb la col·laboració de l'artista catalana Núria Piferrer, coneguda artísticament com Névoa, que cantà i feu segones veus al treball. L'àlbum és instrumental, excepte alguns temes cantantats per Névoa. L'estil del disc és folk mediterrani amb tocs jazzístics. Eduard Iniesta interpretà els nou temes l'àlbum amb guitarres de tot tipus com acústic, folklore mediterrani i clàssic. [3]

Durants els següents anys, col·laborà amb l'artista catalana, Névoa, com instrumentista amb els treballs Fados i fades [4] (2000), Mar de fados (2002) [5] i Fado distraído (2004). [6]

Eduard Iniesta publicà l'any 2006 el seu segon treball discogràfic anomenat Andròmines. Guanyà el "Millor disc de folk" dels Premis Enderrock al mateix any. [7]El disc en estudi és d'estil folk mediterrani, especialment grec i alguns temes, àrab i world music, amb alguns temes melòdics. El disc està compost per tretze temes, gairebé la majoria cantats per Sandra Ortega, alguns per l'Iniesta, interpretats per un cor d'instruments de corda de folklore. Les lletres foren escrites a duo per Eduard Iniesta i el seu germà petit, Xavier, que a partir d'aquest àlbum, serà un habitual lletrista dels treballs del seu germà. Hi ha un tema que la lletra és escrita per Josep Palau i Fabré i Eduard. [8]

Durant els anys 2007 y 2008 fou director, productor, arranjador musical i intèrpret a les guitarres i altres instruments als treballs discogràfics de Rosa Zaragoza als discos Terra de jueus (2007) [9] i La danza del alma (2008). [10]

Durant aquella època, l'artista fou molt prolífic. Sortí el següent treball discogràfic, Secrets guardats (2008), cantat per onze músics del domini lingüístic. Foren, per ordre del disc, Marc Parrot, Marina Rossell, Feliu Ventura, Franca Masu, Miquela Lladó, Lídia Pujol, Xavi Garcia, Rosa Zaragoza, Sandra Ortega i Jordi Fàbregas i Lili. al penúltim tema. Iniesta fa les segones veus en molts temes. L'últim tema és instrumental amb cors de veus dels cantants. És un disc que la temàtica gira a l'optisme contra la depressió, la tristesa, etc.[11] L'estil musical és de sons folks mediterranis, especial de Grècia i Orient Mitjà, i sons de world music, com també alguns temes tenen tocs jazzístics i música pop. També en aquest any, produí el seu quart disc, Ma, me, mi... Mozart. [12] El treball és un conjunt de vint-i-unes peces de Mozart, arranjades per l'artista. Aquest disc, interpretat per un cor de músics d'instruments acústics i mediterranis, juntament amb Iniesta als instruments de corda, fou creat per apropar a públic familiar la música clàssica amb ritmes de l'actualitat. Per això, serví per tocar-lo amb recintes com l'Auditori i teatres desde l'any 2008 a 2021.[13] Alhora, al mateix any, col·laborarà amb Marina Rossell com director musical i intèrpet a la guitarra acústica i altrs instruments al disc en directe Gran Teatre del Liceu. [14]

A l'any 2009, també fou molt abundant per la discografia de l'autor i composà el treball El viatge d'Helena. És una obra conceptual que gira sobre la història d'una nena d'origen català i grec que viatge per terres mediterrànies. Les lletres són d'Eduard i Xavier Iniesta i la música està interpretada pel Cor de Vivaldi. [15]Aquest treball serví per actuacions en llocs com l'Auditori de Barcelona. [16] Un altre treball que col·laborà fou és Núria Candela diu Joan Vinyoli, temes sobre un recull del poeta, recitats per Candela i música interpretada i composada per Iniesta. [17]

L'any 2010, sortí el seu treball discogràfic, Nítid, és segon treball conceptal que gira sobre la nit, amb estil que va del world music al pop. Són dotze temes cantats per Eduard Iniesta de manera xiuxiujejant, excepte el primer que és instrumental. L'estil fluctua entre el folk mediterrani, amb tocs jazzístics i word music. En alguns temes puntualment incorpora ritmes llatins i algun toc experimental. [18]

A l'any 2011, també molt prolífic, composà i edità en disc diferents obres. S'edità el disc conceptual El set pecats capitals, un treball instrumental amb sons folk mediterrani, llatins, jazz, excepte el tema "Avarícia", cantat per Iniesta. [19] Fou presentat en directe i guanyà als premis BarnaSants d'aquest any al millor concert. [20] Alhora, aparegué Canigó que fou un treball composat i interpretat per l'artista sobre la famosa obra de Jacint Verdaguer, poemes dels quals foren recitats per l'actor Lluís Soler. Aquest treball fou representat per tot arreu, entre altres al Teatre Nacional de Catalunya, Temporada Alta, etc. [21] Al mateix any, col·labora amb l'obra Sensualitats, un recull de textos d'autors clàssics i moderns, interpretats per l'actriu Mercè Sampietro i música i interpretació musical per Iniesta. [22] L'obra. que el denominador comú dels textos és la vida sensual, es representà al mateix any i posteriors en diferents recintes teatrals. [23]També, en aquesta època tornà a col·loborà amb Rosa Zaragoza com productor, arranjador, productor, direcció musical i interpret a l'obra A la luz de la risa de las mujeres. El treball seria interpretat en diferents teatres. [24] Tornà a col·laborà amb Marina Rossell a l'any 2011 com arranjador, productor musical i intèrpret amb l'artista amb el disc Marina Rossell canta Moustaki , que guanyà el Premi Joan Trayter a la millor producció musical. [25]

A l'any 2012, l'Orquestra de Cambra Catalana encarregà a Eduard Iniesta una obra, El gos solitari de Mozart, que s'edità en disc. Vou un projecte per celebrar el 25è aniversari de la institució. [26] És una obra amb l'orquestra que li encarregà el projecte i amb la cantant lírica Inés Moraleda. Els temes són poemes de Joan Margarit, que treballà de manera propera amb Iniesta. [27]És una obra conceptual sobre la llegenda del gos que acompanyà al fèretre de Mozart, amb una temàtica que gira sobre la fidelitat i l'amor. [28] L'estil musical versa entre els sons mediterrani i música clàssica.

A l'any 2013 edità el seu disc Escampa la boira, amb aires de música anglosaxona i urbà i un rerafons temàtic esperançador davant les adversitats. [29] Realitzà concerts fins l'any 2014, presentant el disc a diferents espais com al Teatre de Palau-solità i Plegamans[30] , l'Auditori de Barcelona [31] i la Sala Barts. [32] Al mateix any, tornà a col·laborar amb Mercè Sampietro en un espectacle teatral escrit per Joaquim Oristrell, amb música i l'actuació teatral de l'Iniesta. Fou un espectacle on l'actriu llegia cartes de personalitats històriques com Txékhov , Gandhi, Albert Einstein, Marilyn Monroe, Napoleó, Pere Calders, Groucho Marx, Jack l‘Esbudellador, Henry Miller, Josep Pla, Alfons XIII o Freud. L'espectacle fou presentat entre altres espais a Temporada Alta. [33] També composà l'obra Atmosferes d'exili amb l'Orquestra de Cambra Catalana, que fou presentat amb un espectacle conjunt amb Albert Guinovart a l'Auditori de Barcelona. [34]

Va compondre l'any 2016 el disc La casa de mi mateix, que fou nomenat als premis de la música independent espanyols (Premios Min) i als premis Enderrock 2017. [35] L'obra s'estrenà al Palau de la Música. [36]

L'any 2017 creà el projecte educatiu musical Big Bang Beethoven, que fou un llibre-cd escrit per Gemma Canadell i els arranjaments musicals de les vint-i-dos temes del compositor. [37] El projecte és per apropar els nens a la música clàssica de manera lúdica i també per oferir recitals amb públic familiar en diferents recintes com al Palau de la Música fins a l'any 2022. [38] També composà l'obra Els colors del mar amb lletra de Piti Español i interpretat un cor de veus blanques, que després s'anomenaren el Cor Infantil d'Amics de la Unió de Granollers i la cantant Gemma Humet, i interpretat per un cor de cambra. [39] La composició és un viatge musical pel Mediterrani com sons grecs, turcs, algueresos, etc. L'obra fou enregistrada en DVD de l'actuació al Teatre Auditori de Granollers. [40] L'espectacle fou interpretat posterior com a recintes a l'any 2019. [41]

A l'any 2019 edità el següent disc anomenat White hole. És un recull de onze temes que tenen un estil mediterrani amb tocs pop, jazzícs, aires flamencs en alguns temes i tocs experimentals electrònics. [42] Cantat la major part en català i alguns temes en castellà, alguns són instrumentals, hi ha una versió en anglès del famós tema "Eye in the sky" del projecte musical The Alan Parson Project. També, l'últim tema és gravat en directe. Alhora, hi ha un poema d’Enric Casasses, "Pertanyo a la llibertat". Col·laboraren al disc Marco Mezquida al piano o Andrea Motis a la veu i trompeta. El disc fou presentat durants els anys 2019 y 2020 en diferents recintes entre els quals Luz de Gas [43], a l'Auditori Musical de Terrassa [44], etc. Al mateix any, produir, arranjar i interpretar el disc de Rosa Zaragoza, Pura, senzilla com Abigail, [45] que presentaren en directe durant aquell any fins l'any 2022, al Festival BarnaSants [46], etc.

2021 fou un any important per a la carrera musical d'Eduard Iniesta, perquè edità un disc anomenat Trajecte animal que tocà amb estil roquer per primera vegada. És un disc format per nou temes interpretats per una banda de rock. Està a la veu i les guitarres acústiques i elèctriques Eduard; a les lletres a duo amb Iniesta, veus i harmònica, el seu germà Xavier; al baix, Cristina Membrive (tocà amb artistes internacionals com Antony and the Jonhsons, John Cale o Kiko Veneno) [47];a la bateria, Àlex Tenas (antic bateria de Jarabe de Palo), i als teclats, Gerard Nieto. El disc és un recorregut vital que va dels seus inicis musicals, records d'infantesa, temes amorosos, etc. L'estil és proper al blues-rock com J. J. Cale. Iniesta de manera sorprenent crea riff elèctrics a la guitarra, que fins ara no havia utilitzat amb cap dels seus discos en solitari i amb el de les seves col·laboracions. El disc fou una sorpresa general i demostrà un canvi de rumb que sempre havia intenta fer. Presentà amb la mateixa formació del disc en diferents recintes, fins i tot al Palau de la Música, on celebrar el seu 25è aniversari en directe [48], presentant el disc més temes de la seva llarga discografia. [49]

REFERÈNCIES

1.  «Joan Lluís Bozzo - El retaule del flautista | CDAEM, Teatro Español» (en castellà). [Consulta: 6 març 2022].

2. ↑ «Dagoll Dagom - Els Pirates». [Consulta: 6 març 2022].

3. ↑ «datos.bne.es» (en castellà). [Consulta: 8 març 2022].

4. ↑ «datos.bne.es» (en castellà). [Consulta: 8 març 2022].

5. ↑ «datos.bne.es» (en castellà). [Consulta: 8 març 2022].

6. ↑ «datos.bne.es» (en castellà). [Consulta: 8 març 2022].

7. ↑ «Premis Enderrock 2007 PREMIS ENDERROCK DE LA CRÍTICA - Descargar PDF Gratis» (en espanyol europeu). [Consulta: 13 març 2022].

8. ↑ Enderrock.cat. «Eduard Iniesta - Andròmines | Enderrock.cat» (en català). [Consulta: 13 març 2022].

9. ↑ «Rosa Zaragoza», 05-10-2011. [Consulta: 12 març 2022].

10. ↑ «Rosa Zaragoza», 03-10-2011. [Consulta: 12 març 2022].

11. ↑ «Eduard Iniesta» (en català). [Consulta: 14 març 2022].

12. ↑ «MA, ME, MI....MOZART!» (en català). [Consulta: 14 març 2022].

13. ↑ «Amb Ma, me, mi.... Mozart!, el geni de Salzburg a l'abast» (en català). [Consulta: 14 març 2022].

14. ↑ «datos.bne.es» (en castellà). [Consulta: 12 març 2022].

15. ↑ Folksons.cat. «Folksons.cat :» (en català). [Consulta: 16 març 2022].

16. ↑ «To taksidi tis Elenis (el viatge d’Helena)» (en català). [Consulta: 15 març 2022].

17. ↑ «“Abril, el més cruel dels mesos”» (en català), 05-04-2014. [Consulta: 15 març 2022].

18. ↑ Casas Castañé, Marta «“Jo també puc”. Els referents d’èxit poden promoure l’èxit educatiu de l’alumnat d’origen immigrat?». Pedagogia i Treball Social, 3, 2, 01-06-2015, pàg. 44. DOI: 10.33115/udg_bib/pts.v3i2.22176. ISSN: 2013-9063.

19. ↑ «Eduard Iniesta | Els set pecats -» (en castellà), 14-09-2011. [Consulta: 16 març 2022].

20. ↑ Press, Europa. «Eduard Iniesta, Joan Isaac y Enric Hernàez, premios BarnaSants 2011 a los mejores conciertos», 13-04-2011. [Consulta: 16 març 2022].

21. ↑ «Lluís Soler i Eduard Iniesta condensen el monumental 'Canigó' de Verdaguer al TNC». [Consulta: 16 març 2022].

22. ↑ Cugat, Biblioteques de Sant. «Mercè Sampietro i Eduard Iniesta presenten Sensualitats» (en català), 09-04-2011. [Consulta: 16 març 2022].

23. ↑ «Mercè Sampietro i Eduard Iniesta “Sensualitats” | | U i U Promotors». [Consulta: 16 març 2022].

24. ↑ «Comedia Comunicación & Media · A la luz de la risa de las mujeres (Rosa Zaragoza) · MÚSICA». [Consulta: 16 març 2022].

25. ↑ Enderrock.cat. «Marina Rossell canta Moustaki al Palau | Enderrock.cat» (en català). [Consulta: 13 març 2022].

26. ↑ «Música | pilarviciana» (en espanyol europeu). [Consulta: 17 març 2022].

27. ↑ Enderrock.cat. «Eduard Iniesta - El gos solitari de Mozart | Enderrock.cat» (en català). [Consulta: 17 març 2022].

28. ↑ «L’Orquestra de Cambra Catalana estrena ‘El gos solitari de Mozart’ d’Eduard Iniesta» (en català), 08-11-2012. [Consulta: 17 març 2022].

29. ↑ Enderrock.cat. «Eduard Iniesta - Escampa la boira | Enderrock.cat» (en català). [Consulta: 17 març 2022].

30. ↑ Plegamans, Ajuntament de Palau-solità i. «Concert: 'Escampa la boira', d'Eduard Iniesta» (en català). [Consulta: 17 març 2022].

31. ↑ «EDUARD INIESTA» (en català). [Consulta: 17 març 2022].

32. ↑ «BARTS | EDUARD INIESTA». [Consulta: 17 març 2022].

33. ↑ «9 maletes - Temporada Alta» (en espanyol europeu). [Consulta: 17 març 2022].

34. ↑ «Albert Guinovart y Eduard Iniesta ofrecen un concierto con la Orquestra de Cambra Catalana - El Día - Hemeroteca 15-10-2013». [Consulta: 17 març 2022].

35. ↑ «Poetes clàssics catalans musicats al cicle Paraules al Claustre de Vilafranca» (en català), 09-07-2018. [Consulta: 13 març 2022].

36. ↑ Redactor. «Eduard Iniesta i el seu ensemble presenten al Palau de la Música Catalana» (en català). [Consulta: 17 març 2022].

37. ↑ «Big Bang Beethoven | El Culturista». [Consulta: 17 març 2022].

38. ↑ «Big Bang Beethoven» (en català). [Consulta: 17 març 2022].

39. ↑ «ELS COLORS DEL MAR. EL MEDITERRANI D'EDUARD INIESTA. VEUS-COR INFANTIL AMICS DE LA UNIÓ» (en català). [Consulta: 17 març 2022].

40. ↑ Mediterrània, Sons de la. «Sons de la Mediterrània : Eduard Iniesta i el cor Veus pinten els colors del mar» (en català). [Consulta: 17 març 2022].

41. ↑ «Cor infantil Amics de la Unió de Granollers - "Els colors del mar. El Mediterrani" d'Eduard Iniesta. | Activitat» (en català). [Consulta: 17 març 2022].

42. ↑ «Eduard Iniesta - White Hole» (en català). [Consulta: 18 març 2022].

43. ↑ «Eduard Iniesta presenta 'White hole' a la Luz de Gas | betevé» (en català). [Consulta: 18 març 2022].

44. ↑ Redacció. «Eduard Iniesta presenta ‘White Hole' a Terrassa - 07 març 2020» (en català). [Consulta: 18 març 2022].

45. ↑ ««Pura i senzilla com Abigail», los cantos hebreos de Rosa Zaragoza». [Consulta: 18 març 2022].

46. ↑ Redacció. «Eduard Iniesta presenta ‘White Hole' a Terrassa - 07 març 2020» (en català). [Consulta: 18 març 2022].

47. ↑ «Currículum» (en castellà), 10-02-2022. [Consulta: 18 març 2022].

48. ↑ «Eduard Iniesta celebra 25 anys als escenaris amb un concentrat de tota la seva essència al Palau de la Música» (en castellà), 31-01-2022. [Consulta: 18 març 2022].

49. ↑ «“Me siento más yo haciendo rock”» (en castellà), 22-11-2020. [Consulta: 18 març 2022].