EDUARD INIESTA: FOLK MEDITERRANI, WORLD MUSIC, POP-ROCK, CLÀSSICA...

DISCOGRAFIA

DISCOGRAFIA EN SOLITARI

• Quatre de cors (1999)

Fou el primer disc publicat per l'artista amb la col·laboració de l'artista catalana Núria Piferrer, coneguda artísticament com Névoa, que cantà i feu segones veus al treball. L'àlbum és instrumental, excepte quan canta la cantant. L'estil del disc és folk mediterrani amb tocs jazzístics. Eduard Iniesta interpretà els nou temes l'àlbum amb guitarres de tot tipus com acústic, folklore mediterrani i clàssic. [1]

Llistat de temes:

1. Amb el pa sota braç ; 2. Quintet núm. 1 ; 3. Remuntant carenes ; 4. Quintet núm. 2 ; 5. De més verdes es maduren ; 6. Quintet núm. 3 per la Moni "Llàgrime"; 7. Un Solo de Setó; 8. Un Solo de Bardagí; 9. Coneixement implicit ; 10. Quintet núm. 4; 11. Amb el pa sota el braç.

Per sentir el disc abans de comprar-lo: https://open.spotify.com/album/6mVKImTesEF2ExIADVYVMO?si=l1H3BEtDRlmnba8PfCkSkA

Òmnibus (20003)

El següent treball de l'artista seguí l'estil del seu disc debut: música world music amb tocs folk mediterrani i jazzístics. També és un treball pràcticament instrumental, excepte els temes amb les veus femenines i Sabater.

Crèdits:

Eduard Iniesta - guitarra portuguesa, mandola, tzouras, guitarra, bouzouki, sitar, baix, tembouras, laouto grec, veu; Vicenç Solsona - guitarra; Francesc Anglés - violí; Jordi Coll - violí; Elizabeth Gex - viola; Joaquim Alabau - violoncel; Carles Mateu - theremin, teclats; Jordi Camp - baix; Françoise Arend, - veu; Núria Piferrer - veu; Sandra Ortega - veu; Donna Lawson - veu; Névoa - veu; Guillermo Prats - contrabaix; Dani Forcada - percussió; Santi Galan - piano. Una edició posterior havia 2 temes inèdits cantats per Carles Sabater (cantant difunt de Sau).

Llistat de temes:

1. O Breço Da Mare 01:22; 2. Òmnibus 03:12; 3. A Vinicius 02:20; 4. Montoliu 02:21; 5. Quan et penso 02:00; 6. Eufòria 01:45; 7. La salut 02:03; 8. Vilagraseta 01:24; 9. Voar, Noar 02:29; 10. Al carrer Aragó 02:58; 11. Montmaneu 03:29; 12. Martinet 02:38; 13. Plaça Reial 02:40; 14: A Brasileira 02:02; 15. Lento 01:11; 16. Crèdits de corb 03:30; 17. Quan crida el vent 04:05; 18. Lluna de préssec 03:22

Per sentir el disc abans de comprar-lo: https://open.spotify.com/album/2SpnZBpRxtC8GA3rpdzKZH?si=nT4EQrhPQ7GCy6bhHzMU4A

Andròmines (2006)

Fins l'any 2006 publicà el seu segon treball, Andròmines. Guanyà el "Millor disc de folk" dels Premis Enderrock al mateix any. [2] El disc és d'estil folk mediterrani, especialment grec i alguns temes, àrab i world music, amb alguns temes melòdics. El disc està compost per tretze temes, gairebé la majoria cantats per Sandra Ortega, alguns per l'Iniesta. També són interpretats per un cor d'instruments de corda de folklore. Les lletres foren escrites a duo per Eduard Iniesta i el seu germà petit, Xavier, que a partir d'aquest àlbum, serà un habitual lletrista de l'artista. Hi ha un tema que la lletra és escrita per Josep Palau i Fabré i Eduard. [3]

Crèdits:

David Forcada - darbouka, tar; Lluís Molas - darbouka, cròtal, plats; David Farran - baix; Mario Mas - guitarra; Sandra Ortega - veus; Sam Vitoulis - fondos; Eduard Iniesta - tembouras, laouto, veus, tzouras, guitarra, sitar, producció

Llistat de temes:

1 - Res mereix (Eduard Iniesta, Xavier Iniesta), 2 - Pathmos, a nit batent (Eduard Iniesta); 3 - Cama vestida (Eduard Iniesta, Josep Palau i Fabré); 4 - Bashie's bounce (Eduard Iniesta, popular); 5 - Camí d'orient (Eduard Iniesta, Xavier Iniesta); 6 - Atenas ruinosa (Eduard Iniesta); 7 - Kusadassi 2002 (Eduard Iniesta); 8 - I giren (Eduard Iniesta); 9 - Andròmines (Eduard Iniesta, Xavier Iniesta); 10 - Mercat (Eduard Iniesta); 11 - Hores mortes (Eduard Iniesta, Xavier Iniesta); 12 - Poble dels guerrers (Eduard Iniesta); 13 - Vull pendre la decisió (Eduard Iniesta); 14 - I giren [DVD]; 15 - Quan et penso [DVD]; 16 - A brasileira i vo ar no ar [DVD]; 17 - Kusadassu 2002 [DVD]; 18 - Crits de corb [DVD]

Per sentir el disc abans de comprar-lo: https://open.spotify.com/album/5PY6veM7miOrwsLEh0FlVC?si=u_DyRKxPTcOCK6ES_ekGXw

Secrets guardats (2008)

El tercer disc fou Secrets guardats (2008), cantat per onze músics del domini lingüístic. Foren, per ordre del disc, Marc Parrot, Marina Rossell, Feliu Ventura, Franca Masu, Miquela Lladó, Lídia Pujol, Xavi Garcia, Rosa Zaragoza, Sandra Ortega i Jordi Fàbregas i Lili. al penúltim tema. L'últim tema és instrumental, amb cors de veus dels cantants, inclòs Iniesta. És un disc que la temàtica gira a l'optisme contra la depressió, la tristesa, etc. [4] El disc és el mitjà de l'artista per comunicar i emocionar a l'oient, tal com va explicar l'entrevista del mitjà periodístic "El ecomonista" (https://ecodiario.eleconomista.es/cultura/noticias/463950/04/08/Eduard-Iniesta-le-canta-a-la-vida-en-su-ultimo-disco-Secrets-Guardats.html) .L'estil musical és de sons folks mediterranis, especial de Grècia i Orient Mitjà, i sons de world music, com també alguns temes tenen tocs jazzístics i música pop.

Llistat de temes:

1. El globus aerostàtic (amb Marc Parrot)

2. Un somni en dos actes (amb Marina Rossell)

3. La tartana (amb Feliu Ventura)

4. Vida vulnerable (amb Franca Masu)

5. El niu del meu àngel (Amb Miquela Lladó)

6. El meu tresor (amb Lídia Pujol)

7. La revolució (Amb Xavi Garcia)

8. La kumida la mañana (amb Rosa Zaragoza)

9. La ciutat somniada (Amb Sandra Ortega)

10. El vestit (amb Jordi Fàbregas i Lili)

11. El primer foc (instrumental)

Crèdits:

Eduard Iniesta: veus i instruments de corda; Miquel Àngel Cordero: contrabaix; Roger Blàvia: bateria i percusions. Xavier Iniesta, germà d'Eduard, ha col·laborat amb la composicions i lletres, excepte 'El niu del meu àngel', composta per Eduard, i 'Vida vulnerable', per Joan Vinyoli.

Per sentir el disc abans de comprar-lo: https://open.spotify.com/album/77VLMB8VNX6nC89179CQAF?si=6zTFkSQKTjysUQzsmG92-Q

• Ma, me, mi... Mozart (2008)

Aquest treball és un llibre-disc per promocionar la música clàssica als més petits. Va ser base per a actuacions a espais com el Palau de la Música, l'Auditori, etc., dedicat a famílies i escoles amb transfons pedagògic. [5] Eduard va arrenjar vint-i-unes peces de l'autor clàssic, algunes molt conegudes.

CRÈDITS:

Concepte i direcció musical: Eduard Iniesta; Arranjaments musicals: Eduard Iniesta; Guió i propostes pedagògiques: Núria Gibert; Il•lustracions: Daniel Jimenez; Producció musical: Ferran Conangla i Eduard Iniesta; Enregistrament: Ferran Conangla; Edició, mescles i mastering: Ferran Conangla; Revisió lingüística: Rosa M. Bartoli

INTÈRPRETS:

Joan Aguiar: violí, guitarra i percussions; Eduard Iniesta: guitarra acústica, mandola, arxillaüt, mandolina, tzouras i baglamás; Pau Doménech: clarinet baix; Roman Gottwald: acordió, glockenspiel i xerrac; Laura Mejía: veu i percussions; Ivó Oller: flugelhorn i trompeta

Per sentir el disc abans de comprar-lo: https://www.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_meSv_5DStqXzpSSmGhcbthDWcydRrlk0w

• Nítid (2010)

L'any 2010, sortí el seu treball discogràfic, Nítid, és segon treball conceptal que gira sobre la nit, amb estil que va del world music al pop. Són dotze temes cantats per Eduard Iniesta de manera xiuxiujejant, excepte el primer que és instrumental. L'estil fluctua entre el folk mediterrani, amb tocs jazzístics i word music. En alguns temes puntualment incorpora ritmes llatins i algun toc experimental.

Llistat de temes:

1 - Nocturn; 2 - Folk Song; 3 - Veig, veig… què veus?; 4 - Missatge a la nevera; 5 - Toni dorm; 6 - Nit de fantasmes; 7 - Full de ruta; 8 - El retrovisor; 9 - Crepuscle; 10 - Les 1001 nits; 11 - Joc de dames; 12 - Tentacles de la nit

CRÈDITS:

Composició i arranjaments: Eduard Iniesta; Miquel Àngel Cordero, contrabaix y piano de joguina; Roman Gottwald, acordeó, glockenspiel, serra i violí; Eduard Iniesta, guitarrres de 6 i 12 cordes, guitarra portuguessa, baglames, bouzouki, mandola, tozudes, laghouto i veus. Produït per Eduard Iniesta i Josep Roig. Gravat per David Casamitjana (Estudis Rosazul de Barcelona). Mezclat per Josep Roig i Eduard Iniesta (Estudis Temps Record de Terrassa).

Per sentir el disc abans de comprar-lo: https://open.spotify.com/album/2HbBgAcdA0vJ8oqUsZryGR?si=LgxjiVsqTROGifjkhpP2Wg

• Els sets pecats capitals (2011)

A l'any 2011, edità el disc conceptual El set pecats capitals, un treball instrumental amb sons folk mediterrani, llatins, jazz, excepte el tema "Avarícia", cantat per Iniesta. Però, hi ha alguns ritmes peculiars, com al tema 4, que són d'aires llatins, al tema 8, tocs experimentals, i al tema, 9 aràbics. Amb paraules al "El Periódico de Catalunya", "Proposa una banda sonora frondosa i orgànica, on la mandolina ocupa el primer pla, i que beu de fonts del Mare Nostrum. En la seva voluntat pluricultural i portuària, Iniesta es nodreix d'un imaginari que cobreix des de Portugal fins a Turquia" (https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20110318/eduard-iniesta--confessa-els--set-pecats-a-luz-de-gas-943779). Fou presentat en directe i guanyà als premis BarnaSants d'aquest any al millor concert. Iniesta tarareja a l'últim tema i només canta a l'únic tema (Avarícia). Els set pecats, al primer mes de sortir a la venda, assoleix la posició núm. 17 dins les llistes d’Europa publicades per la World Chart Music Europe. [6]

Llistat de temes:

1. 7 jardins 7 pecats; 2. Gola; 3. Peresa; 4. Supèrbia; 5. Avarícia; 6. Enveja; 7. Em comfesso; 8. Luxúria; 9. Ira; 10. L’amor canvia el món.

Crèdits:

Xavier Lloses; teclats; Ivó Ollé , trompeta; Tarum Pram, taula; Miquel Àngel Cordero; contrabaix; Eduard Iniesta, instruments de corda i veus.

Per sentir el disc abans de comprar-lo: https://open.spotify.com/album/1H5w9M5CWE00BlGM8TJi9o?si=5Y8U38BtQY6jfeqn_6Wfpw

• Canigó (2011)

Aquest disc instrumental, tocat en solitari per Iniesta a les guitarres, és la base de l'espectacle estrenat als teatres amb el recitat de Jordi Soler poemes de Canigó de Jacint Verdaguer. L'estil musical és guitarra clàssica amb dos temes que Iniesta fa corus de veus als temes 5 i 8, aquest amb toc dark o sinestre.

Llistat de temes

Canigó I; 2. L'aplec; 3. La cançó del joglar; 4. Canigó II; 5. Tallaferro; 6. L'enterrament; 7. Guisla I; 8. Oliba; 9. Guisla II; 10. Epíleg

Per sentir el disc abans de comprar-lo: https://open.spotify.com/album/5e249I5ZrbMCIK3dEw8bFa?si=VaaSt3DLSTKvWWG4If5CtA

• El gos solitari de Mozart (2012)

A l'any 2012, l'Orquestra de Cambra Catalana, en aquest disc és dirigida per Joan Pàmies, encarregà a Eduard Iniesta una obra, El gos solitari de Mozart, el seu vuitè disc. És una obra amb l'orquestra que li encarregà el projecte i amb la cantant lírica mezzo-soprano, Inés Moraleda. Els temes són poemes de Joan Margarit. [7] És una obra conceptual sobre la llegenda del gos que acompanyà al fèretre de Mozart, amb una temàtica que gira sobre la fidelitat i l'amor. [8] L'estil musical versa entre els sons mediterrani i música clàssica, amb moments entre solemne i trist com al tema 2 a més alegre com el tema 3. Tots els temes són simfònics amb la veu de Inés.

Llistat de temes:

1 - Sonata (Eduard Iniesta / Joan Margarit); 2 - Camins (Eduard Iniesta / Joan Margarit); 3 - Asil (Eduard Iniesta / Joan Margarit); 4 - L'equip de l'assassió (Eduard Iniesta / Joan Margarit); 5 - Nocturn a Cirene (Eduard Iniesta / Joan Margarit); 6 - El plor de Constança (Eduard Iniesta / Joan Margarit)

Per sentir el disc abans de comprar-lo: https://open.spotify.com/album/2x5yOHgehZuB302qhm35xm?si=-t9tCwjmSC-VtBo47mxw3g

Escampa la boira (2013)

A l'any 2013 edità el seu disc Escampa la boira, amb aires de música anglosaxona i urbà i un rerafons temàtic esperançador davant les adversitats. [9] Hi ha un gran repertori estilístic. Predomina l'acústic, amb tocs de pop-rock urbà, alguns amb toc gairebé country. La bateria i la trompeta dona tocs jazzístics en alguns temes.. També hi ha temes melancòlics. Destaca el tema 4 per un rock urbà i tocs simfònics increïbles. Els dos temes són instrumentals, la resta cantants per Eduard. El penúltim és melòdic. L'últim, riff elèctric de guitarra amb presència de la trompeta jazzística.

Llistat de temes:

1. Gisèle; 2. 10.000 veus; 3. Escampa la boira; 4. Esperaré tranquil·lament; 5. Escena de la mort d’un cowboy; 6. Bales de palla; 7. Mala cara; 8. La deesa del carrer; 9. Partir de zero; 10. Zona confort; 11. Colors

Crèdits:

Eduard Iniesta - veu, guitarra, harmònica, laghouto, mandola, vibràfon, xarango, orgue, piano, mellotron, banglamas; Miquel Àngel Cordero - baix; Àlex Gaspa - bateria; Ivó Oller - trompeta; Èlia Bastida - violí.

Les lletres són d'Eduard, on també són escrites pel seu germà Xavier als temes 1, 4, 8 i 9, i escrita també per Joaquim Oristrell al tema 7.

Per sentir el disc abans de comprar-lo: https://open.spotify.com/album/6Kx59kxYg2YrsfFVOqTMYO?si=BeBf-P3NRbC1kIdEVY2u7A

• La casa de mi mateix (2016)

Eduard Iniesta composà aquest treball per encàrrec de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA), dirigida por Gerard Claret, i en aquests instruments ha afegit una formació amb Robert Armengol a les percussions clàssiques, Antonio Sánchez a les percussions ètniques i Miguel Ángel Cordero al contrabaix, que són els encarregats de crear la atmosfera de la Mediterrània amb tocs jazzístics, música contemporània i cinematogràfica. Eduard Iniesta interpreta amb el buzuki grec, el tzouras, el saz i el blagamàs. La temàtica és l'evocació de móns personals d'Iniesta com els paisatges sonors amb atmosfera de tardor que, com diu el mateix Iniesta, ens porten pels camins més íntims de la seva creació musical: “Avui us vinc a oferir una mica de mi, La petita casa de mi mateix”. Hi ha temes basats amb personatges fantàstics, els “minairons”, de la sierra del Cadí i un inspirat en Ivan Ivánovich, un personatge de l'escriptor ruso Anton Txèkhov. Aquest disc fou nomenat als premis Enderrock 2017. [10]

Llistat de temes:

1. Trencaclosques; 2. No hi ha un pla perfecte; 3. L'increïble home tortuga

4. L'estel i l'huracà; 5. Nit de dansa; 6. Campana i balancí; 7. Al peu del Cadí I: Els minairons; 8. Al peu del Cadí II: Dones d'aigua; 9. Preludi per Ivan Ivànovitx

Per si voleu escoltar-lo abans de comprar-lo: https://open.spotify.com/album/0cZpwhRTZglhWSh3DQhx4M?si=51s3IyQZST-OW88g-VVH1Q

• Big, Bang Beethoven (2017)

Segons "La llibreria de la Rebeca a la seva web de l'obra diu: "Aquest llibre ple de recursos i activitats educatives preten descobrir la música i la personalitat de Beethoven, el més gran, explosiu i revolucionari músic de tots els temps. Creat per el Departament Educatiu del Palau de la Música Catalana a partir del espectacle concert familiar del matéix nóm que és celebra anualment dins del cicle "Concerts familiars al Palau", es un llibre amb 22 tematiques, jocs i recursos educatius per gaudir oi coneixer l´obra del gran compositor. Entre els fragments seleccionats trobareu fragments originals d´obres de Beethoven adaptades per a orquestra de cambra i versions lliures creades expressament per a l´ocasió. Cada tema musical intenta traslladar el lector a un moment clau de la vida de Beethoven i al matéix temps pretén introduir diferents aspectes i continguts propis del llenguatge musical d´una forma lúdica i divertida. L´objectiu és que l´infant descobreixi el plaer d´escoltar música a partir d´un procés d´aprenentatge vivencial que fomenti el desenvolupament integral de la persona. Sota la direcció del músic i compositor Eduard Iniesta i de la pedagoga Gemma Canadell. El llibre conté codis de descarrega de les 22 obres i capitols musicals." https://www.lalibreriaderebeca.com/es/libros/big-bang-beethoven_0010283506

Per sentir-lo abans de comprar aquesta meravella: https://www.youtube.com/watch?v=n7EhUI-WWsM&list=PLQV1V6xyRqS8Zoig_1ZpGbSuwP2LvKw7S

• White hole (2019)

A l'any 2019 edità el següent disc anomenat White hole. És un recull de onze temes que tenen un estil mediterrani amb tocs pop, jazzícs, aires flamencs en alguns temes i tocs experimentals electrònics. [11] Cantat la major part en català i alguns temes en castellà, alguns són instrumentals, hi ha una versió en anglès del famós tema "Eye in the sky" del projecte musical The Alan Parson Project. També, l'últim tema és gravat en directe. Alhora, hi ha un poema d’Enric Casasses, "Pertanyo a la llibertat". Col·laboraren al disc Marco Mezquida al piano o Andrea Motis a la veu i trompeta.

Comentari de Lluís Bonet del a Facebook: "La novedad actual es que ha sacado un nuevo disco White hole / Forat blanc, con una infinidad de influencias (flamenco, sonidos atmosféricos pinkfloidanos de finales 60 y principios 70, sonidos mediterráneos y un largo etc. por su largo bagaje musical)."

Comentari de Segre: " Armat amb uns quants instruments de corda –guitarres acústiques, elèctrica i un llaüt– aquest barceloní que domina tota classe de pals interpretatius des de la música clàssica al jazz, passant per la New Age, el folk, el flamenc, l’antiga o la coral, entre altres, és capaç de resoldre’ls tots amb enorme art". (https://www.segre.com/noticies/opinio/critica_musica/2020/02/08/vellut_sonor_98589_2565.html?)

Llistat de temes:

1. Queda’t do not go away, 2. ome de cristal – Live, 3. T’estimo I love you, 4. M’atrauen les nimfes, 5. White hole – Live, 6. Pertanyo a la llibertat (amb Andrea Motis), 7. Silent car (amb Marc Miralta, Miquel Àngel Cordero i Marco Mezquida), 8. Mayday, 9. No lo conocía nadie, 10. Eye in the sky, 11. Adéu goodbye -Live

Per si el vols sentir abans de comprar-lo: https://open.spotify.com/album/4h4h5Qyq8e0BW2VajJmICw?si=q0E211dXQRC3NG8XRknDnQ

• Trajecte animal (2021)

L'any 2021 fou un any important per a la carrera musical d'Eduard Iniesta, perquè edità un disc anomenat Trajecte animal, que tocà amb estil roquer per primera vegada. És un disc format per nou temes interpretats per una banda de rock. Està a la veu, les guitarres acústiques i elèctriques Eduard; a les lletres a duo amb Iniesta, veus i harmònica, el seu germà Xavier; al baix, Cristina Membrive (tocà amb artistes internacionals com Antony and the Jonhsons, John Cale o Kiko Veneno) [12];a la bateria, Àlex Tenas (antic bateria de Jarabe de Palo), i als teclats, Gerard Nieto. El disc és un recorregut vital que va dels seus inicis musicals, records d'infantesa, temes amorosos, etc. L'estil és proper al blues-rock com J. J. Cale.

Crítica de Lluís Bonet a Facebook:

"Prolífico músico, cantautor, compositor, cantante, que maneja virtuosamente las guitarras y otros instrumentos de cuerda, después de obsequiarnos su magnífico disco While hole, compendio de música mediterránea, pop-rock, ambient, con toques flamenco y hasta de progresivo, y que anteriormente publicó infinidad de trabajos (desde clásica, pop, cantautor, etc.), este barcelonés, Eduard Iniesta, que canta en catalán, nos brinda por primera vez un disco de rock con toques blues.

Como me confirmó él mismo, es un disco no de postureo rock, todas las canciones son sacadas de sus entrañas, de sus vivencias infantiles, juveniles y adultas. Hacía tiempo que quería acercarse a este estilo, nuevo para él. Y le ha salido... Espectacular. Es un disco de rock suave, con toques blueseros, al estilo de J. J. Cale. Tiene algunas canciones más de ritmos más rock urbano, otras más cálidas, otras de medio tempo. Pero en todas la voz cálida, a veces susurrante, cercana, y la guitarra eléctrica con grandes riffs y solos roqueros están presentes. La temática general es un viaje emocional de sus singladuras por su camino como músico, con recuerdos alegres, tristes, amargos, pero que invita a la vitalidad y optimismo como meta.

"Trajecte animal" ha salido en versión CD y vinilo (que es la que tengo). Un gran logro con la dificultad de producir trabajos discográficos tanto hace años como más actualmente. Este disco le servirá para darse a conocer a un público más general y a la vez una targeta de visita para la gente conozca sus discos anteriores. Los profesionales de la música catalana y española, muchos ya conocen su música y su labor como guitarrista.

En este disco su banda está formada por Cristina Membrive al bajo (en su web descubro que ha tocado ni más ni menos con gente tan importante como Anthony and Johnsons, John Cale y Kiko Veneno), Àlex Tenas a la batería (ex de Jarabe de Palo), Gerard Nieto al órgano Hammond (músico de blues y Jazz con su proyecto musical propio) y Xavier Iniesta a la armónica y coletrista, el hermano de Eduard.

En cara A tenemos:

1. El nirvana: encantadora balada semiacústica que acaba con un clímax más contundente con el bajo, el teclado y riffs de guitarra eléctrica. Eduard se luce con un gran solo final, en este tema optimista.

2. L'insomni: es un tema de medio tempo blues rock, una declaración de amor sensual con gran lucimiento del teclado.

3. Trajecte final: es el sencillo del disco, con vídeo-clip colgado en YouTube. Es uno de mis temas preferidos. Un blues rock con influencia de J. J. Cale, pegadizo y otro gran lucimiento de la guitarra. La canción es el viaje solitario del artista en busca del éxito.

4. Crònica d'un crack: con colchones de bajo, teclado y acordes de guitarra insistentes, nos habla de los sueños incumplidos pero con una esperanza optimista.

5. Els teus amics: una ridiculización al mundo materialista de los ricos y su abuso de poder, un tema de medio tempo con riffs y solo de eléctrica excelente.

En la cara B tenemos:

1. Homenatge: con un ritmo pegadizo Eduard nos canta el paso de la joventud y sus locuras a la madurez con tono optimista.

2. En pocs metres d'asfalt: mi segundo tema preferido, puro rock urbano con toques blues y gran solo eléctrico, que nos habla de sus recuerdos infantiles y juveniles en el mercado dominical de la plaça Reial de Barcelona, ahora un paisaje decadente.

3. I t'allunyes: precioso tema lento, un canto de amor a un familiar cercano que con los años pierde los recuerdos, cantado con gran calidez y un solo de guitarra brillante. Mi tercer tema preferido.

4. Soc una bèstia: habla de la dura lucha del artista para conseguir sus sueños, batallando con los menosprecios de su entorno, con un inicio explosivo de rock gracias a la labor de la batería y teclado.

En resumen, Eduard, lo has logrado. Y quiero que no dejes de hacer discos con esta nueva etapa con la gran banda que te apoya. Ahora sólo toca saber cómo sonáis en directo. Seguro que de lujo. Enhorabona, amic."

Crèdits:

Eduard Iniesta, guitarres, composició i lletres; Xavier Iniesta, veus, armònica i lletres; Àlex Tenas, bateria; Cristina Membrive, baix, i Gerard Nieto, teclats.

Per si el vols sentir abans de comprar-lo: https://open.spotify.com/album/3pEvbgOYU26UhkJLqJztnY?si=i8kMvN5WRxaq10ORmYzTgQ

DVD

Els colors del mar (2017)

Enregistrament realitzat en directe el 4 de novembre de 2017 al Teatre Auditori de Granollers. Fou interpretat per un cor de veus blanques, que després s'anomenaren el Cor Infantil d'Amics de la Unió de Granollers i la cantant Gemma Humet, i interpretat per un cor de cambra. La composició és un viatge musical pel Mediterrani com sons grecs, turcs, algueresos, etc. L'obra fou enregistrada en DVD.

Llistat de temes:

Crèdits:

VEUS cor infantil amics de la unió (Josep Vila, dir.). Música: Eduard Iniesta / Textos: Piti Espanyol. Eduard Iniesta, baglamas, tzouras, bouzouki i guitarra. Gemma Humet, veu. Antonio Sánchez, percussions ètniques. Robert Armengol, percussions clàssiques. Eduard Arribas, contrabaix. Laia Capdevila, viola.

Per si el vols sentir abans de comprar-lo: https://open.spotify.com/album/3EPrA7xFAm8S2IvVle2dHH?si=A7XL1_NiTmKdu44SE_NmdA

DISCOGRAFIA AMB ALTRES ARTISTES

Névoa

• Fados i fades (2000)

Composició de temes i instrumentista, Eduard Iniesta.

• Mar de fados (2002)

Arranjaments, direcció musical i composició de temes i instrumentista,Eduard Iniesta.

• Fado distraído (2004)

Composició, guitarra portuguesa i veu, Eduard Iniesta.

Rosa Zaragoza

• Terra de jueus (2007)

Arranjaments, direcció i producció musical, intèrpret de guitarra, bouzouki, baglamàs, tanbur, cumbüs, guitarra portuguesa, bandoneon, mandola, tzoures, guitarra acústica, sitar i temboures, Eduard Iniesta.